Les plantes amb flors, fan servir els insectes i el vent per polinitzar-se i donar fruit. La diversitat de formes i d’estratègies d’aquestes micro partícules es fantàstica. Són esfèriques, amb forma de cafè, impregnades amb moc que s’enganxa a l’insecte, amb pels, de color groc, marró, transparents… Sería fantàstic que fossin molt més grans per admirar la seva bellesa i complexitat (bé sería fantàstic menys pels al·lergics!).
Aquests dies he estat provant un objectiu de microscòpi de 40 auments. El límit de la macrofotografía extrema, o com a mínim el meu límit. Els increments de l’apilament (staking) per fer les diferents fotos són d’una micra!!
Aquí podeu veure una sèrie de fotografíes de pol·len fetes a plantes del bosc i del jardí de casa meva, a Camprodón. De fet és com un joc (impossible)… a veure si sabeu a quina flor pertany cada pol·len. Podeu passar per damunt de la imatge i donarà la volta amb la foto i el nom de la planta. Per cert, jo no sóc biòleg, només fotògraf. M’hi he matat molt en identificar cada espècie, però si hi ha algún botànic a la sala, que em corregeixi siusplau! i ja de pas, si agú vol fer algún treball més extens que es posi en contacte amb mi… m’he viciat al pol·len. Per cert, veient el merder de noms, espècies, subespècies etc… els botànics passen a ser els meus erois quotidians preferits!
Objectiu de 40x + Nikon D810 els stacks varíen de 30 a 80 imatges per foto.
